Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixença.
.../...

Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
Es preferible que duri molts anys
I que siguis ja vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de donar riqueses Ítaca.
Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
Ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques

Ítaca. Konstandinos P. Kavafis.
Traducción catalana: Carles Riba.
Barcelona : Curial, 1977 (p. 70-73)